Parlar de la història de les seleccions catalanes i de les seves actuacions internacionals és parlar de la història de l'esport a Catalunya. Esport i país o "esport i ciutadania", segons una afortunada sentència catalanista gestada en temps de la Catalunya republicana, és un binomi que s'ha mantingut indissoluble tot al llarg del segle XX i, ben segur, ho continuarà sent en el segle XXI.
En el decurs del primer terç del segle passat es va produir l'esclat definitiu de l'esport a Catalunya. Tot i la variabilitat del context polític de l'època, res ni ningú no va poder aturar la força de l'esport a casa nostra. El potencial esportiu català en diferents modalitats explica que tant bon punt es fundaven les federacions catalanes les seleccions catalanes començaven a participar en encontres internacionals. La progressiva dinamització de la pràctica esportiva, entesa com a element d'oci i de salut, féu aparèixer tot tipus d'entitats que fomentaven l'esport a la majoria de comarques catalanes. Paral·lelament, es creaven associacions o federacions amb la voluntat d'aglutinar esforços i compartir vivències. Així, ja l'any 1900 es funda la Federació Catalana de Futbol; el 1903, la de tennis; el 1915, la d'atletisme; el 1922, la d'esgrima i la d'hoquei sobre herba; el 1924, la de lluita; el 1925, la de bàsquet; el 1929, la de beisbol, etc. Totes aquestes associacions tenen un nexe comú: són pioneres a l'Estat espanyol. Amb altres paraules, són predecessors de les federacions espanyoles en la majoria dels esports.
La selecció esportiva catalana més matinera va ser la de futbol, que l'abril de 1904 va fer el seu debut contra la tripulació del vaixell anglès "Cleopatra" i el 1912 juga a Colombes contra la selecció nacional francesa. Equips com el Torino, l'Sparta de Praga o la selecció brasilera visitaran terres catalanes per enfrontar-se a una selecció respectada arreu d'Europa.
La selecció d'hoquei ja juga l'any 1914 un partit Catalunya-Euskadi i ho fa regularment fins a la guerra civil, amb partits significatius com un Catalunya-França (1922) i un Catalunya-Espanya (1927). També la selecció catalana de basquetbol té una llarga trajectòria, que arrenca un 27 de març de 1927 quan s'enfronta a la selecció masculina a l'Hindú de Buenos Aires. El debut de la selecció femenina és a l'any 1935, competint contra l'Algèria Sports. La selecció nacional de beisbol s'estrena l'any 1929 i l'any 1932 fa una sèrie de tres partits contra la selecció de Cuba o l'any 1935 contra la de Mèxic. També la selecció de rugbi és de les pioneres i juga, com a membre fundador de la FIRA el primer partit internacional l'abril de 1934 contra Itàlia.
Aquest procés es veu estroncat amb la guerra espanyola (1936-1939). L'any 1941 l'esport espanyol passa a dependre de la Falange Tradicionalista y de las JONS i poc després, l'any 1945, s'aprova l'estatut de la "Delegación Nacional de Deportes" a la qual, entre d'altres, s'atribueix la competència de l'organització i autorització de tot tipus d'encontres internacionals. Durant la dictadura del general Franco, sense reconeixement del dret d'associació, les federacions catalanes perden la seva llibertat de decisió i d'actuació, esdevenint meres delegacions territorials de les espanyoles.